En relació amb el document de Carta de Derechos Digitales  presentat a consulta pública pel govern espanyol, des de ISOC-CAT fem la següent valoració:

  • El fet que el document es presenti com una carta i no amb un format amb més implicacions normatives fa que aquests drets no tinguin una defensa suficient des del punt de vista legal davant de les violacions dels mateixos que es puguin produir. Des d’ISOC-CAT considerem que això demostra poc compromís per part de l’estat en la defensa dels mateixos, i que l’expectativa raonable seria que aquests drets estiguessin inclosos dins el marc legal d’obligatori compliment.
  • En l’àmbit de la identitat digital, la carta aposta pel compliment del marc legal de cada estat. En el cas d’Espanya, hem de recordar el Real Decreto 14/2019 pel qual el Gobierno enunciava el següent:

El món Internet viu una lluita des de fa molts anys per a mantenir-se com un espai lliure de fronteres, on la capacitat d’influència dels estats no impedeixi el desenvolupament de la lliure interrelació entre persones, i on les persones puguin ser lliures d’actuar de forma anònima però alhora segura, sense poder ser traçades en els seus moviments per Internet de forma sistemàtica. Això passa pels sistemes de registre distribuït, on cadascun de nosaltres puguem decidir què compartim i amb qui.

Avui en dia, una empresa pot contractar certificats que la validen en diferents entitats per tot el món, i una persona pot registrar dominis protegint la seva identitat. El que proposa el Real Decreto 14/2019 és un atac directe a la llibertat dels ciutadans. Estem parlant del fet que l’estat, com a validador únic, pretén conèixer cada cop que accedim a un espai on sigui requerida certa forma d’identificació. No és acceptable que aquestes dades estiguin per defecte en mans de l’estat, sense ni tan sols ordre judicial que ho justifiqui. La “autoridad intermedia” és una ingerència en la vida privada de les persones, pròpia d’altres temps.

Igual que el Bitcoin és una realitat, esperem que en aquest àmbit la realitat també s’imposi pel seu propi pes.

  • El concepte  ‘pseudonimat’ utilitzat a la carta, és una forma d’intentar maquillar la situació que provoca l’anterior. O sigui, que un pot ser anònim enfront dels seus ciutadans, però no davant l’estat? Això és un dret? Només plantejar això és una afronta a la intel·ligència.

Per tot plegat, considerem que aquesta carta no fa aportacions significatives, i que és una mesura estètica que només intenta aparentar liberalisme. Per altra banda s’aproven lleis (que sí són accions reals) que permeten tallar Internet, tancar webs, prohibir eines, i tot el seguit de mesures del decret 14/2019.